Finalment em vaig treure l'espina clavada de les edicions del 2005 i 1999 que havia participat sols en la mitja.
La participació a la "Marathon des Sables" m'havia tornat un pes de 82 kg. i feia un mes que havia tornat de fer les "100 milles per l'himalaia".
L'hotel tornava a ser el millor i els dinars de Inca a Ca' Namé junt amb la familia i l'Antonio i la Pilar, eren gloriosos. Vàrem fotografiar els plats i tot.
La vaig acabar dignament tot i que cap al kilòmetre 32 va començar a ploure i el temps d'entrada a meta va estar al voltant de les 4º30'.
Vaig poder saludar els dies abans al Trinitario (Trini), company de Sables que viu a Manacor però no ho vaig poder fer amb el Sebastià Garí (Sebas) també company de Sables i de l'Himalaia, que per coincidencia era a Holanda de viatge. Un altre any serà.
