100 MILLES PER L'HIMALAIA - Octubre 2006











Aquell any em vaig proposar fer algo quelcom diferent, però, sense programar-ho ha anat sortint per si sol, la participació a la Marató des Sables, submarinisme per les Medes, i, cap al mes de Juny es va presentar la gran oportunitat: “visitar la India a l'Octubre, correr pel Himalaia i viure les altures”,

N’havia sentit parlar tant de la India que un cop allà no em va extranyar la pobresa ni les desigualtats, la diversitat de religions, el menjar picant i la seva habilitat per comerciar.

Els dies previs a la cursa vàren esser d’allò més distrets, la conducció temeraria, el final del Ramadà amb cantarelles incloses, i els nostres estomacs a prova de bombes. Em van quedar ganes de visitar Kahuraho, la ciutat del sexe però el Jaume Teres em va calmar com si fos una obssessió, i, em va portar un llibre que després vàrem fullejar un munt d’espectadors, gracies de cor...Jaume.
Les 100 milles:

Un matí aviat vàrem sortir de Dehli cap a Bagdogra, i després d’un viatge no curt ja ens trovavem prop de les muntanyes, a Mirik, trovada amb la resta de corredors, organització i Mr. Pandey (el Suprem de la organització). Vull agrair la comprensió i les explicacions de la Mònica doncs els primers dies anava mig perdut, explicacions i més explicacions per explicar lo que s’havia desmentit, però finalment tot era més senzill del que em pensava, val a dir que soc lector de les instruccions però la guía escrita de la carrera ni la vaig fullejar doncs era inmenjable, fotocopies de fotocopies i un questionari surrealista. Tenia dubtes de fer les etapes com a walker, doncs no havia entrenat prou.

El dia abans de correr vàrem poder visitar el Museu de la muntanya i el Zoo de Darjeeling i em va servir per aclimatar-me, comprar té i llibres.

1º Etapa 38 Km
Inici Manybanjung uns 1637 mts frontera amb Nepal.
Arribada a Sandakphu uns 3604 mts.
Ens despertem molt d’hora, esmorçar i a continuació ens
traslladen des de Mirik a Manybanjung, la sortida es trova en un poblet petit a la frontera amb el Nepal, allà ens esperen un munt de gent del poble, i les autoritats civils i militars, ens obsequien amb una cinta pel coll, fem fotos i el cap militar fa un discurs no exempt d’emoció.
Vaig asumir la responsabilitat de gravar quelcom.

Des de la sortida fins el Km. 30 em sentia fort, i em meravellava la visió en conjunt del Kanchenjunga , El Makalu, El Lhotse, i L’Everest, a partir de llavors em començava a pesar la càmara, el GPS em marcava bastant menys i cap al final, i quan ja les cames havien esgotat el combustible i sentia el timbaler del Bruc dins del cervell vaig sentir les veus de la Mònica i l’Alex, vinga Jaume que ja hi ets i la ment va pujar tota sola, sols quedaven 500 metres. Em sentia un heroi i el meu estàtus començava a ser de Runner amb notes de Rambo.

Després de remullarme amb un cubell de pam i mig d’aigüa un pel freda i d’adecentarme, vaig trovarme a Mr. Pandey que em va abraçar com si ens coneguèssim de tota la vida.

2º Etapa 32 Km
Inici Sandakphu 3604 mts Molle 3.555 mts.
Arribada a Sandakphu 3604 m .

Havia dormit ben bé 10 hores i al matí estava totalment recuperat, va ser bufar i fer ampolles tot i que em costava atrapar el Jorge i el Joan. Com que era un recorregut d’anar i tornar, vaig poder observar l’esforç de tots els corredors.
Vaig quedar sorprès del ritme de cursa de la Bàrbara i la Mònica.

A l’arrivada quasi no hi havia ningú, quasi tothom estava enfundat en el sac de dormir. Vaig filmar el campament i uns quants companys.

Ja no tenia rastres del mal d’alçada i em sentia aclimatat.

El menjar excelent em va donar forces pel dia següent.

3º Etapa 42 Km Mt Everest Marathon
Inici Sandakphu 3604 mts Phulet 3.471 mts. Molle 3555 m.
Arribada a Rimbik 1937 m .

Com cada dia ens vàrem llevar molt d’hora, Mr.Pandey ens va explicar moments abans, el recorregut i els perills/obstacles que ens podiem trovar (no desviarnos del camí, territori de leopardos i osos panda) i a les 6,30 ja corriem, els primers metres anava junt amb el Jorge i després amb el Julio, unes quantes fotos, la pujada a Molle un xic dura i després ja venia la tornada per baixar cap al km. 22.
En el meu cap sols em preocupava una cosa, trovarme amb animals salvatges, i com que al km. 22 anava sol vaig obtar per atrapar cap al km. 25 a una anglesa amb la que anavem agafant dreceres i més dreceres, i sols feia que repetir “Is the same”, anava més tranquil doncs si em trovava un leopardo les probabilitats de ser devorat es reduien a un 50%.

Després quan segons el meu GPS m’indicava que podien mancar uns 3 km. un dels controls em va dir que m’en quedaven ben bé 10, m’ho vaig prendre amb filosofia, la última pujada vaig saludar uns munt d’escolars ben uniformats i vaig aprendre a dir “Namastee”, la salutació era corresposta.

Arrivada, dutxa i sopar extraordinari.

4º Etapa 21 Km
Inici Rimbik 1937 mts.
Arribada a Palmajua 2087 m .
Sortim cap a les 8, vaig amb el Jorge i baixem a poc a poc, el pobre té bullofes però, la pujada la fem a un pas eixerit. A l’arrivada ens esperen tots els companys que ens feliciten i junts marxem en autocar cap a l’hotel. Ha estat una etapa de passejada molt assequible.

Al vespre toca fer la representació propia de la nostra terra però donat que el nostre hotel està a 500 metres de l’altre, ni Jo, ni el Jorge, ni el Miguel ni el Sebastià no gosem de baixar, la mandra s’apodera de nosaltres.

5º Etapa 28 Km
Inici Palmajua 2087 mts.
Arribada a Manybanjung 2013 mts frontera amb Nepal.
Ens llevem com sempre molt d’hora, esmorçem i ens preparem com si d’un casament es tractés, es l’última etapa i ens juguem les 100 milles. Ens traslladen amb autocar fins al lloc de sortida, em trovo bastant fort doncs els dies previs m’han servit d’entrenament.

Començo amb el ritme del Jorge i després ja no paro i començo a avançar corredors, ja sols em queden 2 km. i els apreto junt amb “the big Sara” una nortamericana simpàtica.

El final es apoteòsic, fotos i començo a gravar amb la càmera l’entrega al poble, del material escolar per part dels de Blanes i aprofito per filmar l’arrivada del Jorge, el Sebastià i el Miguel, tots tres lesionats dels dies anteriors, son els meus herois.

Ja s’ha acabat i em sento satisfet, doncs tot plegat a anat força bé.

El dia següent tot son celebracions, entrega de premis i una inesperada visita amb Mr. Pandey a dos temples Hindús i un relaxant massatge Ayurveda a 4 mans. Massatge que no vaig fer els dies previs pensant que Mr. Pandey ens els oferiria segons el Tryp.

AGRAIMENTS:


- A Vertic per oferirnos el descompte del 10% i els seus consells.

- A Lorpen per donarnos els mitjons. Varen esser de gran ajuda, doncs els material va resistir sobràdament i abrigava

- A The North Face per la ampolla Nalgene. No havia vist una ampolla tan útil i tan ben dissenyada.

- A YWNRA per regalarnos les samarretes oficials amb un disseny tan especial i atractiu i comptar amb nosaltres per explicar les experiencies.


I a tot el grup que em va acompanyar en aquest camí, sinó no hagués tingut el mateix sentit.